2028: Any Joan Martí Alanis
Entrevista publicada a El Punt-AVUI el 17 de gener de 2024
XAVIER PETE
PERIODISTA. BIÒGRAF DEL BISBE JOAN MARTÍ ALANIS
“Espero que el 2028 sigui declarat any Martí Alanis”
“Joan Martí Alanis, bisbe d’Urgell i copríncep
d’Andorra, un gran home de país i impulsor del català, està poc estudiat”
“Des del Milà, el seu poble natal, hem fet una exposició itinerant, ara a l’espera d’un nou destí, i un fons documental en línia”
MIREIA ROURERA - EL MILÀ
El qui va ser bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan
Martí Alanis (1928-2009), té una coincidència amb Xavier Pete, periodista
especialitzat en religió que treballa per a l’Agència Flama: van néixer
al mateix poble, el Milà, un petit municipi de l’Alt Camp, a Tarragona. Ara,
Pete, comissari d’una exposició itinerant sobre aquell bisbe, que també va
ser redactor de la Constitució d’Andorra (el 2023 va fer 30 anys), està
escrivint la biografia d’un home que va ser molt important al país però que
encara “és molt desconegut”.
Es va interessar per ell pel fet de ser del mateix
poble?
En part sí, és clar, perquè en un poble tan petit sempre
se’n parlava; n’és el fill il·lustre i, a més, vaig anar a l’escola que duia
el seu nom. Però, de fet, vaig arribar a ell a través del seu germà, Antoni
Martí Alanis. Va ser un catedràtic i especialista en literatura espanyola,
professor de la Universitat d’Ontario Occidental, al Canadà, i Premio
Nacional de Literatura l’any 1972. Jo estudiava filologia i vaig fer el
treball de fi de grau sobre la seva tesi doctoral, La preceptiva
retòrica espanyola en el Segle d’Or. A partir d’ell vaig investigar la
família i, naturalment, vaig arribar al bisbe.
Un bisbe poc estudiat.
Incomprensiblement sí. Martí Alanis, un home de país,
impulsor del català, molt amatent a la vida cultural i gran amant de la
música clàssica, que fins i tot va voler ser director d’orquestra, ha estat
poc estudiat, per això m’hi vaig posar seriosament i ara estic escrivint
la seva biografia, que espero tenir acabada el 2028, quan faci cent anys del
seu naixement. Penso que s’hauria de fer el que fos per aconseguir que el
2028 sigui l’any Martí Alanis i miraré com es pot fer possible. Mentrestant,
amb l’Agrupació Cultural El Milà, hem posat en marxa el fons material i
documental Monsenyor Joan Martí Alanis, un espai virtual on es troben
catalogats centenars d’objectes i enregistraments testimonials relacionats
amb la seva vida i obra. El poble, el 2021, va posar una placa commemorativa
a l’església, el millor lloc per recordar-lo.
També hi ha una exposició.
Una exposició itinerant, que és anterior al web i es va
veure per primera vegada el 2019, coincidint amb el desè aniversari del
seu traspàs, al Museu d’Alcover, que és una localitat veïna del Milà.
Després s’ha pogut veure en diversos emplaçaments, entre altres el seminari
Tarraconense. L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, hi va estar
molt interessat, en aquesta exposició, i s’hi va involucrar, entre altres
coses perquè Martí Alanis va ser un prevere d’aquesta diòcesi. Ara, però,
tots els panells informatius i tots els objectes relacionats amb la mostra
estan emmagatzemats a l’espera que alguna altra entitat demani l’exposició.
Què hi ha a l’exposició? Quan la tornin a muntar què
s’hi podrà veure?
Entre alguns dels objectes que tenim guardats hi ha cartes
familiars, imatges d’ell en múltiples actes i activitats de les seves etapes
de prevere a Tarragona, Barcelona i la Seu d’Urgell. Tenim molt material
gràfic i audiovisual i alguns objectes seus, com la seva mitra, que el Bisbat
d’Urgell ens ha cedit.
Va fer arribar el fax a la Conferència Episcopal Espanyola
(CEE)?
Sí. La diòcesi d’Urgell va permetre que pogués entrar a la
CEE, on l’any 1972 va ocupar alguns càrrecs. El més important va ser el de
president de la Comissió de Mitjans de Comunicació Social (1987-1993) i
del Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials (1989-1998), on
va donar un gran impuls a l’atenció dels mitjans de comunicació, que li
interessaven molt. També va orientar els mitjans catòlics catalans des de
la Conferència Episcopal Tarraconense i d’ell va sortir la idea d’instal·lar
el primer fax i els primers ordinadors a la seu de la CEE.
Els mitjans de comunicació li van interessar.
Va muntar Ràdio Principat d’Andorra (que va ser l’avantsala
de Ràdio Seu), que, de seguida, es va associar a Ràdio Estel.
Aquest 2023 ha fet 30 anys de la Constitució d’Andorra.
Ell va començar el seu mandat com a copríncep d’Andorra
sense saber que seria l’últim cap d’estat d’una època andorrana amb reminiscències
feudals. Ell va acordar i pactar amb l’altre copríncep, el president
francès François Mitterrand, la Constitució actual, que va dur aquell país
a la modernitat.
Va ser cap d’estat. Com ho va portar, com el recorden?
La veritat és que vagis on vagis d’Andorra el seu record és
molt bo i viu. Hi ha tres carrers que porten el seu nom i una estàtua. El
càrrec de copríncep és molt important i ell el va saber preservar davant de
tants pretendents com tenia. El rei Joan Carles, per exemple, va voler ser
copríncep d’Andorra, volia que el càrrec que té el bisbe d’Urgell anés a parar
a la corona espanyola i va fer molta pressió. Martí Alanis va explicar moltes
vegades les pressions que havia tingut.
Però?
Va ser molt astut. Amb molta mà dreta i astúcia va dir al
rei d’Espanya que la seva petició primer s’havia de consultar al poble
andorrà. I el poble va dir que no. Martí Alanis va ser un gran home d’Estat,
un home religiós culte i innovador, que va posar la diòcesi d’Urgell al dia.
I malgrat ser cap d’estat era un home humil?
Ser copríncep no li va crear una pompositat innecessària en el seu dia a dia: anava al mercat de la Seu d’Urgell cada setmana, procurava fer una vida força autònoma i passar llargues estones en companyia de bones amistats. Conduïa el seu cotxe fins a Andorra ocultant la cara amb la boina (que provocava les rialles dels guàrdies duaners, que el reconeixien). Els cotxes l’apassionaven; el primer cop que va arribar a la Seu d’Urgell ho va fer amb el seu Seat 600.